LLENGUATGE I LITERATURA
El Nepal és un país multilingüe ja que té almenys 120 diferents de llengües. El nepalès, l'idioma matern del país és una llengua derivada del pahari indo-europeu, del pahari oriental i de la família indo-iraniana. És la llengua franca de facto del Nepal. És parlat per aproximadament 25 milions de persones tant dins com fora del país. A més, el nepalès també és usat a Bhutan, algunes zones de l'Índia i Myanmar. Als seus començaments l'idioma es deia Khaskura i després es va convertir en Gurkhali (del grup ètnic Gurkha). També se'l va anomenar Parbatiya, que significa “llenguatge de muntanya” i Lhotshammika, que significa “idioma del sud”. Entre les moltes llengües i dialectes que té el Nepal, alguns es van extingir, tal és el cas del Dura, Kusunda i Waling. A més del nepalès, que és l'idioma oficial del Nepal, també es parlen altres idiomes com el newari, l'awadhi, el limbu, l'hindi, el mundari, el bahing i el maithili. Es creu que el nepalès constitueix el conjunt més oriental de les llengües pahari. Aquest idioma és molt utilitzat a les proximitats de la serralada de l'Himàlaia i és molt similar a l'hindi, l'idioma oficial de l'Índia. El nepalès és un idioma viu que s'enforteix mitjançant una gran quantitat de literatura i escriptura. Imprès en escriptura devanagari la qual només és compresa per aquells que parlen hindi i urdú. La llengua aplega misteriosos contes populars, que són una traducció de l'epopeia del sud d'Àsia. També hi ha una versió de la Santa Bíblia en idioma nepalès. Actualment, l'anglès ha esdevingut un idioma molt important al Nepal. És molt utilitzat en leducació, els negocis, la medicina i en diferents activitats de cada dia, fins i tot al Nepal semeten programes de televisió idioma anglès.
Com a literatura del Nepal fem referència a la literatura escrita en l'idioma del Nepal, i no s'ha de confondre amb la literatura nepalesa. Una obra que és classificada com a literatura del Nepal no ha de ser necessàriament escrita per un nepalès al Nepal. Gran part de la literatura del Nepal d'avui és àmpliament escrita fora del Nepal i molts dels seus destacats escriptors van néixer en altres països com ara els escriptors Parijat i Indra Bahadur Rai. L'idioma del Nepal va evolucionar des del sànscrit i és difícil posar data exacta a la història de la literatura del país, ja que la majoria dels primers acadèmics escrivien en sànscrit. Tot i això, és possible que dins de la seva història puguem classificar-la en diversos períodes

Període Pre-Bhanubhakta
Es creu que la literatura del Nepal ha existit al folkclore verbal durant centenars d'anys, però no hi ha evidències d'obra literària escrita abans de Bhanubhakta (1814-1868). Bhanubhakta era un poeta nepalès que va traduir el Ramayana del sànscrit al nepalès. Alguns estudiosos afirmen que el poeta Suwananda va ser la primera figura literària a la història del Nepal modern. L'escriptora nepali Manjushree Thapa, va néixer el 1968 i va créixer al Nepal, Canadà i els Estats Units d'Amèrica (USA). El seu llibre més conegut és Forget Kathmandu: An Elegy for Democracy (2005), publicat just dues setmanes després del cop d'estat de l'1 de febrer de 2005.

21) ESCRITURA NEPALESA

22) PARIJAT - ESCRIPTORA copia

23) INDRA BAHADUR RAI ESCRIPTOR copia

Manjushree Thapa

Període Bhanubhakta
Són molts nepalesos els que honren Bhanubhakta com el “primer poeta” en idioma nepalès. Sens dubte, la seva contribució més important a la literatura del Nepal va ser la seva traducció del llibre sagrat del Ramayana, el qual va escriure amb una mètrica usant la mateixa forma que es va fer servir en sànscrit. A més de la traducció del Ramayana, Bhanubhakta també va escriure poemes originals amb una àmplia gamma de temes, des de temes familiars defensant la moralitat, sàtires de la burocràcia fins a temes sobre les males condicions dels presos. Motiram Bhatta (1923-1953) és la persona que va reviure el llegat de Bhanubhakta i va donar a conèixer la seva contribució.

Període 1960-1991
L'època de la prerevolució va ser molt prolífica per a l'escriptura creativa, malgrat la manca de llibertat d'expressió. Durant aquest període, la revista Sharada va ser l'únic mitjà disponible per a la publicació de literatura nepalesa. Les històries curtes de Laxmi Prasad Devkota, Guru Prasad Mainali i Bishweshwar Prasad Koirala han estat molt reconegudes i de gran importància. Es pot dir que aquest període va ser un dels més importants en el desenvolupament de la literatura nepalesa. Les història curtes, com l'influent Muna Madan de Laxmi Prasad Devkota, explica narracions de la vida humana. La història és sobre un home que per guanyar diners deixa la seva dona, se'n va a l'estranger i quan torna mor tràgicament. Tot i això, la història també mostra la vida de la dona, la qual va patir extremadament sense la companyia del seu marit. Altres històries de Bishweshwar Prasad Koirala presenten la psicologia dins de la literatura, com ara “Teen Ghunti”, “Doshi Chasma”, “Narendra Dai”, etc.

EPÒCA POST-REVOLUCIONÀRIA
Hi ha molts autors moderns nepalesos que han estat molt innovadors en la nova literatura del país, com ara Indra Bahadur Rai, Parijat, Narayan Wagle, Manjushree Thapa, Mahananda Poudyal, etc. A causa de l'emigració de la gent del Nepal, la seva literatura s'ha estès a tot el món a partir de l'any 1990, i molts llibres s'han publicat a diferents racons del planeta. Aquesta literatura ha desenvolupat noves formes de pensament i de transformació. Alguns escriptors i novel•les ofereixen una visió aclaridora dels nous models d'identitat. Dharma Ratna Yami (1915-1975) era un gran lluitador per la llibertat del Nepal. Va canviar el seu cognom pel de Yami, que significa habitant de Kathmandu al Nepal Bhasa, per evitar confusió amb un altre Dharma Ratna quan un monjo budista li va preguntar qui era qui.

LITERATURA A NEPAL BHASA
Aquesta literatura fa referència a la literatura escrita a l'idioma Nepal Bhasa. Aquest idioma té una de les quatre literatures més antigues entre les llengües sino-tibetanes (les tres primeres xineses i després la tibetano-birmana). El primer document conegut al Nepal Bhasa es diu “El Full de Palma d'Uku Bahal”, el qual data de l'any 1114 dC. durant el període Thakuri.

PRIMERS LLIBRES (Segle XIV):
Haremakhala, manual mèdic escrit l'any 1374.
Naradsmriti, llibre de lleis escrit el 1380.
Amarkosh, diccionari Sànscrit-Nepal Bhasa escrit el 1381.
Gopalraj Vamshavali, una història del Nepal escrit el 1389

Bhanubhakta

27) MAHANANDA POUDYAL - ESCRIPTOR copia

28)NARAYAN WAGLE - ESCRIPTOR copia

BP KOIRALA - ESCRIPTOR

EL PERÍODE CLÀSSIC
Aquesta va ser l'època daurada en el desenvolupament de l'art i l'arquitectura al Nepal Mandala (antiga regió situada a la vall de Kathmandu i rodalies), a més de ser un període molt prolífic a la literatura. Els gèneres literaris predominants en aquesta època consisteixen en cròniques, epopeies, històries, manuals científics (relacionats amb l'astrologia i la medicina), poemes i teatre. Els reis i reines de la dinastia Malla eren entusiastes lletristes i dramaturgs. Encara se segueixen duent a terme, durant els festivals, danses teatrals que es remunten a aquesta època.

El rei Mahindra Malla (que va regnar des de 1560 fins a 1574) és considerat com el primer poeta del Nepal Bhasa. Altres poetes notables entre els reis Malla inclouen Siddhi Narsingh Malla (1619-1669), Pratap Malla, Ranjit Malla i Jaya Prakash Malla. Siddhi Narsingh Malla va ser el primer dramaturg Nepal Bhasa. Va escriure una obra d'un acte titulat Ekadashibrata l'any 1633 basat en una història hindú. La seva obra més famosa és “Katti Pyakhan (1641) la qual és mostrada cada any a la Plaça Durbar de Patan. Les reines Riddhi Laxmi (1680-1687), considerada com la primera poetessa del Nepal, Jaya Laxmi i Bhuvan Laxmi també van ser destacades compositores.

Periodo Clásico

Siddhi Narsingh Malla

EL PERÍODE FOSC
Després de la conquesta per part de la dinastia Shah governants del Regne de Gorkha del Nepal l'any 1768, i la seva arribada al poder, l'idioma nepalès, anteriorment conegut com Khaskura o Gorkhali, va començar a superar ia desbancar l'idioma Nepal Bhasa. La supressió va ser iniciada per la dinastia Rana (1846-1951). L'any 1906, els documents oficials escrits al Nepal Bhasa van ser considerats il•legals. L'ús de l'idioma per a propòsits comercials o literaris també estava prohibit. Els llibres van ser confiscats i els escriptors van ser empresonats. Com a resultat, no només les creacions literàries sinó que els escrits generals van cessar dràsticament. La distància entre el llenguatge parlat i el llenguatge escrit va començar a ser cada cop més gran. En aquest temps, es van crear un petit nombre d'himnes i històries religioses. Com a escriptors més importants d'aquest període podem nomenar Swami Abhayananda (germà del primer ministre Bhimsen Thapa), Hari Bhakta Mathema, Man Bahadur Joshi i Bir Bahadur Malla.

EL PERÍODE RENAIXENTISTA
Durant aquest període va sorgir una nova generació descriptors, els quals van oferir una producció literària que desafiava les restriccions del govern. Aquesta època renaixentista va tenir com a objectiu restaurar la glòria perduda del Nepal Bhasa i estimular la creativitat literària. Les activitats d'aquest període van asseure les bases per al futur de la llengua.