FOLKLORE I LLEGENDES
Des de temps passats, el Yeti ha format part del folklore i de les creences de diferents comunitats que habiten les muntanyes de l'Himàlaia. Històries, llegendes, rumors, trobades fortuïtes i empremtes a la neu, són part del mite creat al voltant del Yeti. El Yeti també conegut com l'abominable home de les neus (Jigou per als tibetans) podria ser un críptid interpretat com un simi gegant emparentat amb el Peu Gran, el Yowie a Austràlia, el Kunk als Andes i altres mites similars presents a moltes cultures . Davant l'absència total de proves, només es compta amb relats que el descriuen com un simi gegant bípede que es creu que està localitzat a les zones boscoses de l'Himàlaia, però altres fonts indiquen que podria ser una varietat d'ós albo lanudo similar a l'ós polar. Les persones que creuen en la seva existència ho consideren parent llunyà de l'orangutan que va habitar aquesta serralada fa milions d'anys.

No obstant això, no hi ha proves concloents de l‟existència d‟aquest primat. Fins i tot altres investigacions relacionen el Yeti amb els óssos. En alguns monestirs del Nepal es conserven restes suposadament pertanyents al Yeti, però que posteriorment s'han demostrat pertanyen a un tipus de cabra local. L'any 2008, un grup de recerca japonès encapçalat pel científic Yoshiteru Takashi, líder del projecte Yeti nipó, va recórrer durant quaranta-dos dies la regió d'alta muntanya del Dhaulagiri IV, deixant constància d'haver fotografiat presumptes empremtes d'uns 45 cm de longitud de l'esmunyedís primat. Takashi assegura que tornarà al Nepal i al Tibet durant els propers anys i no deixarà el projecte fins que el seu grup obtingui proves fefaents de l'existència del ser llegendari més buscat del planeta. D'altra banda, Reinhold Messner, primer alpinista a ascendir a l'Everest sense oxigen, primer a fer-ho en solitari, primer a coronar els catorze vuitmils, després de fer un albirament va dedicar uns anys al seu estudi i ha escrit un llibre sobre el tema, identificant el ser amb el jemo o jemong, l'ós marró tibetà, animal nocturn, gran, que pot caminar de dues potes, de color variable, sempre solitari excepte quan busca parella o durant la cria, sent molt temut per la seva gran força pels habitants de la zona, ja que ha causat moltes morts. Altres fonts assenyalen que es tractaria d'un ós similar a l'ós bru polar de tipus llanut adaptat a les altures. Cal notar que en tots els relats d'albiraments no s'esmenta mai més d'un individu. Per això, una objecció molt important és el fet que la supervivència de tota espècie requereix l'existència d'una població de certa grandària, amb individus de diverses edats i incloent formes juvenils, que no s'han referit mai, cosa que fa molt difícil justificar un ocultament de tal població per un temps perllongat, com s'assevera.

A la majoria de llegendes comptades pels pobles de l'Himàlaia, el Yeti és una figura perillosa. Això podria ser una personificació de les pors de la ment humana per evitar trobades amb animals salvatges i mantenir unida a la comunitat. La naturalesa incontrolable i salvatge sempre ha inspirat temor al caçador, pastor, comerciant o al viatger solitari. Des de la selva dels profunds canons de l'Himàlaia fins als alts colls, aquests inhòspits llocs són percebuts com a racons perillosos, on criatures salvatges i esperits campen a gust. Molts dels relats locals parlen de persones segrestades i embruixades, de com el misteriós Yeti es menja el bestiar i de la seva habilitat per imitar el comportament humà.

13) FIGURA DEL YETI

18) HUELLAS DEL YETI

15) PANGBOCHE + AMA DABLAM

LA FEBRE DEL YETI
El 1951, l'explorador Eric Shipton, va tornar del viatge de reconeixement per l'Everest, amb la foto d'una empremta de grans dimensions, semblant a la dels humans. Shipton era un dels exploradors més respectats de l'Everest, així que ningú no va posar en dubte aquella troballa. A partir de llavors, el mite del Yeti va passar a l'escena del món. Molts han estat els que s'han aventurat a la trobada de rastres i indicis del batejat com l'home abominable de les neus. Exploradors, científics, alpinistes i fins i tot grans magnats del petroli, han organitzat expedicions a la carrera per trobar el Yeti.

LES RELIQUIES DEL YETI A MONESTIRS BUDISTES
En alguns dels monestirs del Nepal es conserven restes suposadament pertanyents al Yeti, però que més tard s'ha demostrat que pertanyen a una mena de cabra local. A la Vall del Khumbu, es troben alguns monestirs budistes com el de Khumjung, Pangboche i Namche Bazaar, es diu que conserven com a relíquies els cuirs cabellut d'alguns yetis, a més d'una suposada mà incorrupta que es trobava al monestir de Pangboche. L'any 1961, després d'un estudi efectuat de la cabellera delde la cabellera del monestir de Khumjung, es va donar a conèixer que pertanyia a una altra mena d'animal, un parent de l'isard, el Serau de l'Himàlaia (Capricornis thar) i no a un primat desconegut. L'objecte en qüestió és un tipus de caputxa que solen utilitzar els monjos a les danses rituals. Les dels altres monestirs estaven igualment confeccionades. Aquests artefactes es veneren i són considerades autèntiques relíquies per part dels monjos del monestir, perquè són antics, comptant més de tres-cents anys d'antiguitat.

EL YETI AL LANTANG
A la Vall de Langtang entre els pobles de Mundu i Kyangin Gompa anomenat Yamphu, que en llengua local significa: ‘lloc on el Yeti va desaparèixer’. Es tracta d'una cova misteriosa, situada a l'esquerra del camí principal que puja a Kyangin, més a prop d'aquest darrer poble que de Mundu. Un xerpa va explicar la llegenda sobre el Yeti, que el seu avi li explicava quan era petit. La llegenda explica que les terres altes de la vall de Langtang estaven habitades pel Yeti. Aquestes criatures causaven molts problemes a la població local, espantant els pastors, trekkers i menjant-se el bestiar. Un bon dia, els pobladors de Langtang, preocupats per la seguretat i la dels animals, es van reunir per trobar una solució. Sabent que als Yeti els agrada imitar el comportament dels humans van preparar una recreació teatral. Passat el poble de Kyangin Gompa, vall a dalt, hi ha una gran plana, la qual van escollir per representar la funció, sabent que els Yeti els observarien des de les altures. Allí es van reunir i van simular un joc, llançant-se uns grans cabdells de llana que havien preparat. Cada vegada que un individu rebia l'impacte de les pilotes de llana, fingia caure a terra desmaiat. Les altres persones agafaven el cos i el llançaven al riu. Així van estar jugant fins al vespre, quan van tornar al poble. Amb els darrers llums del dia, els Yeti van baixar a la plana i van començar a jugar, llançant-se pedres en lloc de cabdells de llana. Cada impacte tombava una criatura i les altres llançaven el cos al riu. D'aquesta manera, van estar jugant fins que només va quedar un Yeti dret.

17) ERIC SHIPTON

14) REPLICA ESCALP PANGBOCHE

15) KYANJING GOMPA LANGTANG

YAMPHU
Mentrestant, els habitants de Langtang s'havien amagat darrera unes roques, en lloc de tornar a casa. En veure el que havia passat, van sortir a buscar el Yeti. Aquest, espantat, va fugir vall avall a la carrera, perseguit per una munió en còlera, fins que va entrar en una cova de la qual mai va tornar a sortir. Aquest lloc va ser nomenat com a Yamphu pels habitants de Langtang. Des de llavors, mai més es van tornar a creuar amb un Yeti, ni tan sols el bestiar va tornar a patir un sol atac. Els habitants de la vall de Langtang van trobar una solució ben astuta i original per desfer-se de les amenaces del Yeti. Encara que hi ha hagut molts intents de demostrar científicament l'existència del Yeti, mai no s'ha trobat una prova concloent. Tot i així, al meu entendre, el Yeti seguirà viu mentre se segueixin divulgant aquestes fantàstiques històries i llegendes sobre el Yeti.

19a) GURUMAPA 2

19) GURUMAPA

19) KYANGING GOMPA - LANGTANG

GURUMAPA
És una criatura mítica del folkclore del Nepal Mandala. Segons la llegenda, es diu que Gurumapa s'emportava els nens desobedients, i per això, va ser expulsat cap a un camp a Kathmandu. La història de Gurumapa és un dels contes populars més coneguts dels newars. Gurumapa és descrit com un gegant, el rostre del qual és aterridor i amb excel•lents ullals.

KESH CHANDRA
Aquesta història comença amb un ludòpata anomenat Kesh Chandra qui vivia a Itumbaha, un pati sagrat situat al centre de Kathmandu. Després d'haver perdut totes les seves propietats a causa del joc, se'n va anar a viure amb la seva germana. Però quan va robar fins i tot el plat que feia servir per menjar per apostar-lo, la seva germana, volent donar-li una lliçó, li va servir el seu arròs a terra. Profundament ferit, Kesh Chandra va recollir el seu menjar amb un mocador i va recórrer una llarga distància cap al bosc, que és als afores de la capital. Sentint-se afamat, va desenvolupar l'arròs, i va descobrir que el menjar s'havia fet malbé, i que estava ple de cucs. Així que va deixar el menjar assecant-se al sol, i es va quedar profundament adormit.

Els excrements es transformen en or
Quan Kesh Chandra es va despertar, va descobrir que els coloms es van menjar tot l'arròs. Estava tan trist, que es va posar a plorar. Sentint llàstima, els coloms van deixar els seus excrements, els quals es van convertir en or. Hi havia tant d'or que no podia emportar-s'ho tot. Quan pensava què fer amb l'or, es va trobar Gurumapa, un gegant devorador d'homes que vivia al bosc, apropant-se. Havia estat atret per l'olor de la presa. Kesh Chandra el va tranquil•litzar anomenant-lo oncle, i el va persuadir que carregés l'or cap a casa seva, amb la promesa que faria una festa i el dret d'emportar-se els nens, si els seus pares en diguessin, quan aquests es portin malament. Després, Chandra va portar Gurumapa a casa seva a Itumbaha i el va deixar viure a l'àtic. Amb el transcurs del temps, els nens van començar a desaparèixer, cada vegada que els seus pares els advertien que Gurumapa se'ls enduria, si seguien sent desobedients.

20) GURAMAPA FESTIVAL - TUNDIKHEL

19b) GURUMAPA 3

Expulsat a Tundikhel
Els residents locals van decidir que no era segur continuar mantenint Gurumapa al veïnat. Van prometre proporcionar-li un festí anual d'arròs bullit i carn de búfal, si aquest acceptés viure al camp de Tinkhya (Tundikhel). I llavors, el gegant va acceptar l'oferta, i va decidir anar-se'n a viure al camp. Fins al dia d'avui, els habitants locals realitzen una festa el dia de Ghode Jatra per a Gurumapa i ho deixen al camp, que actualment és una plaça del lloc.